Dijous, 16 Juliol 2015

EL TRIBUNAL SUPREM AVALA L’ORDENANÇA DE L’AJUNTAMENT DE SARAGOSSA SOBRE ECOEFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN EDIFICIS I INSTAL·LACIONS

Amb la finalitat de regular l’edificació amb criteris bioclimàtics, fomentar l’ús racional de l’energia en totes les actuacions de l’edificació i incorporar-hi l’ús de les energies renovables, el Ple de l’ajuntament de Saragossa va aprovar el 24/07/2009 l’Ordenança de Ecoeficiència energètica i utilització d’energies renovables als edificis i les seves instal·lacions. Tal com s’assenyala al segon punt de l’articulat, l’objectiu és aconseguir una millora substancial del sistema energètic del municipi.

En el marc de les seves competències i seguint el Codi Tècnic de la Edificació aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març, la normativa pretenia desenvolupar la Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a l’eficiència energètica dels edificis i, per tant, treballar des de l’àmbit local per tal d’assolir els objectius europeus en aquesta matèria i posar-se a l’alçada d’altres països més avançats.

L’Ordenança va ser objecte de dos recursos al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, interposats per la Federació d’Empreses de la Construcció de Saragossa, d’una banda, i pel Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Aragó, de l’altra, sobre la base de la manca total de competències dels municipis sobre aquesta matèria. El TSJA va dictar sentència estimatòria en considerar que, efectivament, no existia una habilitació especial per a les entitats locals que les permetés aprovar ordenances d’aquesta naturalesa, motiu pel qual l’Ajuntament de Saragossa va interposar recurs de cassació al Tribunal Suprem.

La Sentència del Suprem de 22 de maig de 2015 estima el recurs de l’Ajuntament de Saragossa i fa un reconeixement de les facultats dels organismes locals per a regular en aquestes i altres matèries, suposa un avenç considerable en la confirmació que es pot treballar des dels municipis per assolir objectius d’eficiència energètica, promoure la sostenibilitat i fer-ho, també, en els processos d’edificació i urbanització.

El Tribunal Suprem posa èmfasi, en aquest sentit, en assenyalar que qualsevol decisió sobre les competències municipals no pot sostenir-se sobre el criteri de la vinculació positiva, que vindria a dir que un ajuntament només té competència normativa quan aquesta ha estat atribuïda per una norma legal i en un determinat àmbit material de l’actuació administrativa. El criteri, per tant, ha de ser el de la vinculació negativa, pel que la competència normativa de les entitats locals no requereix d’una habilitació legal específica en cada àmbit sectorial en què vulgui dictar ordenança, sempre que no estigui expressament exclosa o contravingui un altre text legal de rang superior. Aquest criteri establert pel Tribunal Suprem, a més, segueix la línia de la Carta Europea de l’Autonomia Local ratificada a l’Estat espanyol des de 1988.

-          Ordenanza de Ecoeficiencia Energética y utilización de Energías Renovables en los edificios y sus instalaciones.

-          Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.

-          Sentencia del Tribunal Supremo (sala de lo contencioso-administrativo) 2338/2015, de 22 de mayo de 2015.

-          Sentencia del Tribunal Supremo (sala de lo contencioso-administrativo) 2339/2015, de 22 de mayo de 2015.

-          DIRECTIVA 2002/91/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO, de 16 de diciembre de 2002, relativa a la eficiencia energética de los edificios.

Carta Europea de Autonomía Local, aprobada en Estrasburgo el 15 de octubre de 1985 y ratificada por Instrumento de 20 de enero de 1988.

Sobre la sentència, veure també:

Actualidad jurídica ambiental